La Carrau

Escalivada mecànica (99). Maqueta

Una dotzena (02). Propaganda Pel Fet!

Qin Bon Bori (04) Propaganda Pel Fet!!.

Dins la taifa (07) Propaganda Pel Fet!!.

Els terrassencs La Carrau començaren el seu camí de la mà del Circuit folk l'any 1997 com a banda de música tradicional de format clàssic. El 1999, motivats per la idea de fer una proposta més festiva i deixant enrera l'enregistrament d'una maqueta anomenada Escalivada mecànica, comencen a perfilar el format de banda i els temes (cançons tradicionals, festives i dels Països Catalans) d'avui en dia.

La trobada entre el grup i Propaganda Pel Fet! ha motivat l'entrada de La Carrau als estudis Bitstudi, on han trobat un bo i lent però productiu clima i on de la mà de Xavier Batllès i Josep Maria Maiol estan enregistrant els temes del seu primer disc.

Les característiques de la formació terrassenca (baix, guitarra, bateria, acordió, violí, llaüt, percussió, saxo, trompeta, trombó i veus), el flux creatiu dels productors i el clima generat a la gravació estan configurant un disc d'alta qualitat i ple de festa, d'aquí, això sí. El treball s'anomena Una dotzena.

La banda de música tradicional i ball festiu La Carrau entrarà en breu a l’estudi per enregistrar els temes del seu proper àlbum. El grup de Terrassa ha apostat per la producció de Joseba Tapia (un dels màxims exponents de la música folk a Euskal Herria) i, com en el seu primer àlbum Una dotzena (Propaganda pel fet! – 2002), la festa, la ironia i el bo i millor de la música tradicional adaptada al segle XXI hi seran presents.

En paraules del mateix grup:

Parlant del nostre 2on disc, us podem avançar que es dirà QIN BON BORI!!!! que contindrà 11 temes (esperem…), que ha tingut una preproducció molt especial per part de l’Orbe Ortiz.

Que com a productors hem contat amb en Joseba Tapia (Tapia eta Leturia Band, Hiru Trucu, entre d’altres…) a nivell general i en Quim Soler (Primera Nota, Pont d’Arcalís, Andana… productor de la nostra maqueta ESCALIVADA MECÀNICA) a l’estudi.

(sapigueu també que un dels 11 temes (11?) està en mans del megatàndem Xavier Batllés-Josep Mª Mayol, que per qui no els recordi son els productors de la nostra UNA DOTZENA, i també de discs con el DISC1 de Pomada...

Als botons hem comptat amb el nostre tècnic de sò de directe en David Pérez Barbero, amb la portada repetim autoria amb l’Helena Casas i l’edició anirà a cura de Propaganda pel Fet!

Els temes son de diferents estils bo i que seguint amb la base folc per desenvocar a diferents ambients sempre en to festiu i ballable, seguint la línia habitual en La Carrau.

Les lletres inclouen, amb base d’autoria pròpia, fragments de poetes catalans com ara Verdaguer o Salvat-Papasseit.Després del seu excel·lent primer disc Una dotzena (Propaganda pel fet! – 2002), el grup de folc de Terrassa La Carrau torna a la carrega amb onze noves cançons enregistrades a La Fournier (estudi de Dusminguet) durant l’hivern i primavera de 2004. Sota la producció de Joseba Tapia, llegenda viva de la música d’arrel d’Euskal Herria, La Carrau ha facturat un magnífic treball on queden reflectides actitud, filosofia i bona música. Perquè el folc no és música per a nostàlgics ni ortodoxes, ni fil musical banal per a dansaires despreocupats, La Carrau ha arribat!

A l’apartat musical La Carrau torna a fer patent el seu ideal: estripar i enganxar, remenar i tastar. Amb bateria, baix i guitarra; secció tradicional de violí, llaüt, mandolina, guitarró i acordió i secció de vents completa la banda pot fer realitat qualsevol de les il·lusions musicals, per complicades que semblin. Sempre amb un regust tradicional present, a Qin Bon Bori la banda ha sobrepassat límits i combina folc amb ritmes calents, plens d’ànima i passió. Destil·len colors i sense por adapten una sardana a ritme de calypso a “DJ Capital”, barregen folc amb latin a “Ratafia” i facturen autèntics trencapistes amb una secció de vents que transforma cançons en hits a cop de soul, funk i folc a temes com “Noguera i Garona” o “Tomba i gira”. I com que no tot són focs d’artifici, també arriba l’escala de grisos en un tema rodó com “Dia Gris”, on la banda aconsegueix un ambient clàssic i d’època, amb la presència de contrafagots, bombardins, caixes i platerets en una autèntica banda sonora original. El ventall encara s’obre més i a Qin Bon Bori hi ha també un encertat espai per línies jamaicano-balcàniques a “Folies” o de descontrol musical punk i txaranga a “Al cul tinc una flor”, tema que tanca el disc.

La filosofia i interpretació de la música popular catalana i d’arreu de La Carrau no podia ser més encertada: elements populars de tota la vida són excusa i vehicle per articular la denúncia, sempre irònica i festiva. Autors clàssics de la poesia catalana també veuen renascuts els seus textos en veu de la Carrau, que catalitza i actualitza una actitud que semblava oblidada: donar forma al malestar del poble a cop de ball i llegendes populars, cants irònics i incisius, de denúncia de la desigualtat i l’abús. A “Noguera i Garona” es parteix de fragments del poema ‘Canigó’ de Jacint Verdaguer per crear una història que, resseguint els cursos de dos grans rius catalans, creua tot el territori de Pirineus a mar per acabar denunciant transvasaments inútils. Jacint Verdaguer torna a ser recurs literari a “Poeta llaurador”, on es reflexiona l’amor al treball i la seva altra cara, l’explotació laboral. “Folies” també parteix d’escrits de Joan Salvat-Papasseit, un altre gran poeta català, per desemmascarar la parcialitat de la llei, abans, ara i esperem que no per sempre. Llegendes i costumisme popular també són inspiració: “L’amo del tros” posa sobre la taula els avantatges dels poderosos a partir de la llegenda dels minairons (aquells follets màgics i treballadors) i “Ratafia” riu de l’Església tot explicant-nos la recepta d’aquest popular licor i l’origen eclesiàstic de la seva onomàstica.

Aiguardent, nous i llimona; per donar gust a la vida / Posa-hi herbes i canyella; remena amb alegria – La Carrau a “Ratafia”. Per al particular cocktail de Qin Bon Bori, La Carrau ha comptat amb les col·laboracions de David Pérez, Jaume Arnella, Joseba Tapia (trikitixa), Pinyu (al daf), Maria José Jurado i Pep Moliner (trombó) i Nando Lumbalú (tambora i percussions). La il·lustració i disseny del disc han anat de la mà de Joan Alay, barrejant la tradició amb la innovació en una portada impactant.

L'any 2007 La Carrau edita el seu tercer àlbum Dins la Taifa amb la producció de Jordi Armengol i Pepo López. En aquest disc donen una volta més al seu procés de recerca i innovació aportant un regust més pop a la seva proposta musical. El disc compta amb la col·laboració de Xerramecu Tiquis Miquis, Marcel Casellas, Lichis, Cristobal Rentero, Veera Voima, Borja Penalva i l'escriptor Màrius Serra entre d'altres. El 200, Dins la Taifa ha estat editat al Japó per la discogràfica Taiyo Records. De matí és el primer single del treball de la banda, que ens presenten els durs matins de la Margarideta, on recullen no només la dificultat de vèncer la mandra si no també les dificultats externes que per desgràcia cada matí són més comunes (averies de rodalies , trànsit intens a les rondes incloses).