Des que els SAPO feren el seu primer concert al Casal de Joves d'Artés organitzat per la Pua el 99, aquesta banda de Manresa s'ha convertit en tot un referent del metall català. És cert que no era difícil donat la manca de bandes que practiquen aquest estil, però també és cert que la qualitat de la banda és indiscutible.

Quatre components provenint de bandes tand diferents com Fang o Camalicz, composen un estil contundent, alternatiu i desenfadat, a anys llum dels tòpics sinistres del metall. Bons exemples d'això són les seves peces L'Abeja Maya i Mazinger Z (us sona?) o la mateixa De Sapo me n'esperava més del seu autoeditat CD Vatua l'olla que ja els ha dut a guanyar el premi Sona9, a rebre excel·lents crítiques i anunciar-se a la televisió.

yTots uniformats des del primer concert, Sapo és un grup i la seva filosofia és que som un bloc. No hi ha ningú que estigui davant dels altres, i no fomentem gens el lideratge. Bons principis!

Amb Vatua aquesta banda del Bages i el Berguedà va obrir moltes portes que, estilísticament, podien aprofitar més endavant, a Pastanaga han decidit o obviar-les o bé passar-hi de puntetes. Així Pastanaga es un disc diferent, més rocker i menys funk que Vatua. Sapo ha fet un disc més cru gravant preses senceres sense claqueta ni referències, amb bateria, baix i guitarra a la mateixa sala, canviant els efectes amb pedals. Les veus es van afegir a sobre les millors preses. Aquesta metodologia de treball parla per si mateixa de l’actitud de Sapo davant les expectatives que es poguessin haver creat pel seu segon disc; només feien el que els motivava i han pres riscos.

Coproduit amb Music Lan, Pastanaga es va gravar de dalt a baix, fent preses senceres i sense pistes per fer un disc com es feia abans. Amb ganes.

Contacte: saposeee@hotmail.com