Els Carburos

Els Carburos (02). Maqueta

En Pere Icart i en Quim Guiolà a les guitarres; l'Albert Pagés, el baix, i l'Otger Auladell i en Jordi Campillo compartint la bateria formen el 1997 Els Carburos, una banda que ja neix provocant amb un nom plagiat de la multinacional del mateix nom. Potser esperant treure el mateix profit mediatic que els Korn-Flakes?

Després d'un primer any convuls la banda d'Arbúcies es recomposa amb la substitució del Jordi i el Pere pel Jordi Pallarols, àlies “Palla” i en Quim Riumalló i la banda decideix rebatejar-se com Els Gripaus, un simpàtic joc de paraules amb els seus cognoms. 

A la casa de pagès d’en Jordi, el nou equip assaja amb il·lusió un potent repertori de versions. La Festa Major del 98 és la primera oportunitat per demostrar en públic la seva música. Els Gripaus fan de teloners dels coneguts Ja t’ho Diré i de tres conjunts locals de cert èxit: Carpe Diem, Olrite i Tolstoi, on toca la bateria un adolescent anomenat Dani Tort.

La formació històrica d’aquella nit tenia en Quim Guiolà com a guitarra; en Riumalló simultanejava el mateix instrument i la veu; en “Palla” masegava el baix i també cantava, i l'Otger s’ocupava de picar la bateria. El concert no va destacar per la seva correcció tècnica però la gent es va tornar mig boja amb el xou gripau i l’estriptis d'en Riumalló, des d’aleshores un clàssic als concerts. El públic fins i tot va pujar dalt de l'escenari durant la cançó Vamos muy bien, de Siniestro Total. Els tècnics, però, van obviar l’èxit i van apagar els llums, una subtilesa per convidar-los a plegar.

En aquest punt de la història entra en escena en Dani Tort, que ve a suplir els evidents problemes de ritme del grup. Són en Quim Guiolà i l’Otger qui li proposen l’entrada, després que el seu anterior conjunt acabés plegant. L’ingrés d’en Dani demostra la condició d’home orquestra de l’Otger, que es recicla com a baixista.

Durant gairebé un any d’assaig surten les primeres cançons pròpies dels nous Els Carburos. Aquestes milloren ostensiblement amb el retorn, l’estiu del 99, d’en Quim Riumalló i en Jordi Pallarols. En Quim, però, passa als teclats, el seu instrument natural, i en “Palla” serà el cantant i lletrista encarregat d’omplir de versos les cançons de la factoria Guiolà, que es va revelant com un compositor notable i prolífic.

Amb ànims renovats, el grup prepara el concert de Festa Major, tot i que abans triomfen insospitadament amb una actuació clandestina davant el local. Els recitals a la Festa Major i al bar musical Barrock també tenen un èxit considerable. La “febre” carburo envaeix Arbúcies i prova d’això són les més de 100 samarretes venudes del grup.

Al voltant del local ja fa temps que un grup d’amics veu passar les avorrides tardes de dissabte enmig de cançons que, poc a poc, van prenent forma. El germà d’en “Palla”, en Sergi (futur tècnic de so), en Joel i la seva colla, l’Antoni o antics membres del grup com Jordi Campillo i Pere Icart són els primers en sentir Posa’m una canya Manel, dedicada al bàrman de Can Torres, o l’himne oficiós del grup, La Patata.

L’estiu del 2000 és el debut a l’Acampada Jove d’Esquerra Republicana de Catalunya, un concert molt recordat per grup i públic per la potència del directe i l’excel·lent so.

Tot i els bolos, la manca de lletres suposa un fre pel grup, que ha de recórrer a versions que equilibrin un repertori massa farcit de peces instrumentals. En aquest punt, Quim Guiolà encarrega a Francesc Iglesies la lletra de Led Zeppelin, una cançó que amb el temps es dirà Nits.

Paraules com potència, sentiment o anomenar Led Zeppelin a una cançó evidencien els gustos dels components del grup, molt influenciats pel rock dels 70. Noms mítics com Rolling Stones, Jimmy Hendrix, Black Sabbath, Ramones, o els mateixos Led Zeppelin formen part de l’imaginari musical d’uns Carburos que comencen a fer bullir l’olla amb nous temes propis.

Tot i les reticències inicials d’uns i altres, finalment es posen en contacte amb el guitarra de Ja t’ho Diré, conegut en el món musical com Titi. Abans, el grup fa els seus primers bolos fora del poble. Badalona, Sabadell i Tordera són els primers en rebre Els Carburos. Aquesta breu gira pel país, però, té un èxit desigual; d’un bar buit de Badalona a l’entusiasme del poble de Tordera, tot passant per la semifredor ambiental de la discoteca Park Paladium, a la zona hermètica de Sabadell.

El projecte de la maqueta pren forma amb l’entrada d’en Titi, un productor amb experiència i les idees clares. De tot el repertori carburo, s’escullen Nits i Núvols de paper. El tercer tema que completa la maqueta és obra del geni creador de Quim Guiolà, un mig temps deliciós anomenat Dalt dels arbres.

L’edició de la maqueta es fa a Girona el juny del 2002, en tres esgotadors dies d'enregistrament i uns més de mescles. Amb il·lusió, Els Carburos comencen a fer realitat el somni de tot músic: gravar un disc. Amb aquesta maqueta guanyaran el primer premi de l'Acampada Jove de les JERC el 2003.