Els Carburos
Els
Carburos (02). Maqueta
En Pere Icart i en Quim Guiolà a les guitarres;
l'Albert Pagés, el baix, i l'Otger Auladell i en Jordi Campillo compartint
la bateria formen el 1997 Els Carburos, una banda que ja neix provocant
amb un nom plagiat de la multinacional del mateix nom. Potser esperant
treure el mateix profit mediatic que els Korn-Flakes?
Després d'un primer any convuls la banda d'Arbúcies
es recomposa amb la substitució del Jordi i el Pere pel Jordi Pallarols,
àlies “Palla” i en Quim Riumalló i la banda decideix rebatejar-se
com Els Gripaus, un simpàtic joc de paraules amb els seus cognoms.
A la casa de pagès d’en Jordi, el nou
equip assaja amb il·lusió un potent repertori de versions. La Festa Major
del 98 és la primera oportunitat per demostrar en públic la seva música.
Els Gripaus fan de teloners dels coneguts Ja
t’ho Diré i de tres conjunts locals de cert èxit: Carpe Diem,
Olrite i Tolstoi, on toca la bateria un adolescent anomenat Dani Tort.
La formació històrica d’aquella nit
tenia en Quim Guiolà com a guitarra; en Riumalló simultanejava el mateix
instrument i la veu; en “Palla” masegava el baix i també cantava,
i l'Otger s’ocupava de picar la bateria. El concert no va destacar
per la seva correcció tècnica però la gent es va tornar mig boja amb el
xou gripau i l’estriptis d'en Riumalló, des d’aleshores un
clàssic als concerts. El públic fins i tot va pujar dalt de l'escenari
durant la cançó Vamos muy bien, de Siniestro Total. Els tècnics,
però, van obviar l’èxit i van apagar els llums, una subtilesa per
convidar-los a plegar.
En aquest punt de la història entra en escena
en Dani Tort, que ve a suplir els evidents problemes de ritme del grup.
Són en Quim Guiolà i l’Otger qui li proposen l’entrada, després
que el seu anterior conjunt acabés plegant. L’ingrés d’en
Dani demostra la condició d’home orquestra de l’Otger, que
es recicla com a baixista.
Durant gairebé un any d’assaig surten
les primeres cançons pròpies dels nous Els Carburos. Aquestes milloren
ostensiblement amb el retorn, l’estiu del 99, d’en Quim Riumalló
i en Jordi Pallarols. En Quim, però, passa als teclats, el seu instrument
natural, i en “Palla” serà el cantant i lletrista encarregat
d’omplir de versos les cançons de la factoria Guiolà, que es va
revelant com un compositor notable i prolífic.
Amb ànims renovats, el grup prepara el concert
de Festa Major, tot i que abans triomfen insospitadament amb una actuació
clandestina davant el local. Els recitals a la Festa Major i al bar musical
Barrock també tenen un èxit considerable. La “febre” carburo
envaeix Arbúcies i prova d’això són les més de 100 samarretes venudes
del grup.
Al voltant del local ja fa temps que un grup
d’amics veu passar les avorrides tardes de dissabte enmig de cançons
que, poc a poc, van prenent forma. El germà d’en “Palla”,
en Sergi (futur tècnic de so), en Joel i la seva colla, l’Antoni
o antics membres del grup com Jordi Campillo i Pere Icart són els primers
en sentir Posa’m una canya Manel, dedicada al bàrman de Can
Torres, o l’himne oficiós del grup, La Patata.
L’estiu del 2000 és el debut a l’Acampada
Jove d’Esquerra Republicana de Catalunya, un concert molt recordat
per grup i públic per la potència del directe i l’excel·lent so.
Tot i els bolos, la manca de lletres suposa
un fre pel grup, que ha de recórrer a versions que equilibrin un repertori
massa farcit de peces instrumentals. En aquest punt, Quim Guiolà encarrega
a Francesc Iglesies la lletra de Led Zeppelin, una cançó que amb
el temps es dirà Nits.
Paraules com potència, sentiment o anomenar
Led Zeppelin a una cançó evidencien els gustos dels components
del grup, molt influenciats pel rock dels 70. Noms mítics com Rolling
Stones, Jimmy Hendrix, Black Sabbath, Ramones,
o els mateixos Led Zeppelin formen part de l’imaginari musical
d’uns Carburos que comencen a fer bullir l’olla amb nous temes
propis.
Tot i les reticències inicials d’uns
i altres, finalment es posen en contacte amb el guitarra de Ja
t’ho Diré, conegut en el món musical com Titi. Abans, el grup
fa els seus primers bolos fora del poble. Badalona, Sabadell i Tordera
són els primers en rebre Els Carburos. Aquesta breu gira pel país, però,
té un èxit desigual; d’un bar buit de Badalona a l’entusiasme
del poble de Tordera, tot passant per la semifredor ambiental de la discoteca
Park Paladium, a la zona hermètica de Sabadell.
El projecte de la maqueta pren forma amb l’entrada
d’en Titi, un productor amb experiència i les idees clares. De tot
el repertori carburo, s’escullen Nits i Núvols de paper.
El tercer tema que completa la maqueta és obra del geni creador de Quim
Guiolà, un mig temps deliciós anomenat Dalt dels arbres.
L’edició de la maqueta es fa a Girona
el juny del 2002, en tres esgotadors dies d'enregistrament i uns més de
mescles. Amb il·lusió, Els Carburos comencen a fer realitat el somni de
tot músic: gravar un disc. Amb aquesta maqueta guanyaran el primer premi
de l'Acampada Jove de les JERC el 2003.
|