Adrià Puntí

Pepa la llarga i... (98). Picap

L'hora del pati (99). Picap

Maria (02). Picap

Des de la separació dels Umpah-Pah (males veus diuen que per desavinences personals entre l'Adrià Puntí i la resta del grup...) és el primer disc de l'Adrià en solitari (bé ajudat pel Quimi Portet). Un disc amb lletres eclèctiques a l'estil dels Umpah-Pah del Bordell, tot i que, al meu parer, li manca la frescor de que gaudia amb el seu anterior grup, però no es pot demanar el cel...

Ara l'Adrià però té una nova obsessió... els gats i la recerca de nous sons. Les cançons Muriel i Solitud són però dues meravelles que justifiquen per si soles la compra de Pepa la Llarga i ...

Recentment, l'Adrià ha tret un nou treball anomenat L'hora del pati, un bon treball on amb cançons com Coral·lí, Setze Jutges i sobretot Sota una col, l'Adrià segueix la línia iniciada per ell mateix amb el seu primer treball, cercant noves sonoritats i creant lletres cada cop més eclèctiques. Un treball, en definitiva, original on millora amb escreix la sonoritat i el ritme de Pepa la llarga i... però alhora continuista que manté el mateix tipus de sonoritat dins la seva pròpia línia innovadora. Té això algun sentit? ell de ben segur que tindria una bona resposta! La que és clara és la nostra... esperàvem una sorpresa major... malaguanyada oportunitat que ens fa enyorar els Umpah-Pah dels inicis una miqueta més!