BLOQUEJATS

La teva cara és un tros de cel  		lam FaM lam DoM
pluja forta cau del teu cabell,
les paraules no valen res
silencis penjats sobre les parets,
les faroles no estan enceses
foscor que esborra totes les promeses,
la terra, vella invàlida, busca
sang jove i calenta al peu de la porta,
i tu rius no és broma que estiguem  		lam SolM
vius, i tu sens algú dicta els   		lam SolM
meus pensaments.
Et veig i ja no puc esperar res   		lam SolM
no, no, vull creure que jo sigui el boig.  	DoM rem SolM
Miralls deformant-nos els cossos  		FaM SolM
potser demà, l'horitzó serà més clar.  		FaM SolM
Aguantarem el fred i esperarem  		lam mim rem FaM FaM SolM
fins que el bon temps tornarà,  		DoM SolM lam SolM FaM
aguantarem el fred i esperarem  		lam mim rem FaM FaM SolM
fins que un dels dos pugui parlar.  		DoM SolM lam SolM FaM
No diguis res em trobo malament  		lam SolM
hi ha un núvol gris que pesa sobre meu.  	lam SolM
T'escolto i ara no t'entenc  		        lam SolM
però ja saps que tot ho arregla el temps.  	DoM rem SolM
Ulls recoberts de boira  			FaM SolM
potser demà tornaran a brillar
Aguantarem el fred i esperarem
fins que el bon temps tornarà,
aguantarem el fred i esperarem
fins que un dels dos pugui parlar.

Lletra: G.Quintana
Música: J.Thió